1. |
||||
2. |
||||
Sant Josep, feu-lo dormir,
Sant Josep, feu-lo ser gran,
que sa mareta del camp
li’n portarà una coseta.
Nore, nore, tenoià,
nore, nore, tenoià, ane.
Nore, nore, tenoià,
nore, nore, tenoià, ane.
|
||||
3. |
||||
En aquest viure tan senzill
de tantes vides complicades
sobreposades i trenades
has sapigut no perdre el fil
i saps cantar moltes tonades
senzillament perquè és bonic
i quan tot dorm i tu descanses
i amb el cap planxes el coixí
qui sap els somnis on viatgen
ni quin ball balla l'esperit
|
||||
4. |
Tampatantam, Pauleta
02:34
|
|||
Tampatantam, Pauleta,
guanya diners quan plou
i a la matinadeta
quan la puput fa l'ou.
|
||||
5. |
Udolç
00:42
|
|||
6. |
||||
Dorm, fillet meu del meu cor,
que la nit és arribada;
demà quan vingui un sol d'or,
seràs fresc com una rosa.
Fes non-non.
Un àngel vora el bressol
vindrà amb les ales esteses
perquè quan jo et deixi sol,
no et quedis sense tendresa.
Fes non-non,
dorm, fillet, dorm.
|
||||
7. |
Sant Jaume del Corraló
01:38
|
|||
Sant Jaume del Corraló
i vós santa Anna beneita,
feu tenir una bona son
en aquesta criatureta.
El meu fill no vol dormir
però amb la vostra miradeta
ja la tenim adormida
la meva criatureta.
Gràcies sant Jaume del pelegrí.
Per molts anys ho puguem dir!
|
||||
8. |
El noi de la mare
01:40
|
|||
Mentre Maria gronxava i vestia
son hermós tendre fillet del seu cor,
perquè no en plori, ni en terra s'enyori,
dolça li canta dolceta cançó.
Què li darem, en el noi de la mare?
Què li darem, que li sàpiga bo?
Panses i figues, anous i olives,
i una plateta de mel i mató.
No en ploris no, manyagoi de la mare,
no en ploris no, que jo en canto d'amor;
cada gronxada, et daré una besada,
cada besada un bes amorós.
Què li daràs tu, divina pastora?
Què li daràs a aquest noi tan petit?
Jo li’n daré un xai i una ovella,
un xai i una ovella i un cabrit petit.
|
||||
9. |
La mare de Déu
04:55
|
|||
La mare de Déu
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.
En un cistellet
duu quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes.
Filava finet
i teixia beta
estant retirada
dintre sa cambreta.
L’àngel hi va entrar
per la finestreta:
-Déu vos guard, Maria,
de Gràcia sou plena.
La nit de Nadal
sereu mare i verge,
en tindreu un noi
bonic com l’estrella.
Per nom es dirà,
per nom s’anomena,
es dirà Jesús,
Rei de cel i terra.
La mare de Déu,
quan era xiqueta,
clavades en creu
va veure les lletres.
|
||||
10. |
Non non
02:43
|
|||
Non, non,
non, non,
canta la mare
junt al bressol,
cluca els ullets, vida meva,
cluca’ls i dorm.
No feu remor, criatures,
que el nen té son,
no feu remor, criatures,
que el noi ja dorm,
que el noi ja dorm.
|
||||
11. |
||||
Un àngel es desperta
venint de somni endins
i estira bé les ales,
es vol desemmandrir,
té ganes d’envolar-se,
té ganes de fugir,
de volar amb ganes, ganes,
i endur-se-me’n a mi.
|
||||
12. |
Angelina
02:11
|
|||
Non noneta, non nonenta, non,
el fillet de la mare té una son
i la mare li canta la noneta,
noneta, non.
I tot bressant l'amanyaga
i amb amor dolç li parla.
Reiet meu, la tendresa
és mon goig, ma riquesa
més preuada.
Tu ets la sort benaurada,
reiet meu.
Si t'estimo, que ma vida
i cor són teus.
Noneta, non.
I tot bressant l'amanyaga
i amb amor dolç li parla.
Reiet meu,
si t'estimo, que ma vida
i cor són teus.
|
||||
13. |
||||
14. |
La dida
04:24
|
|||
La reina ha tingut un noi
més bonic que un sol i lluna;
no se l'ha pogut criar,
l'han tingut que donar a dida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
No se l'ha pogut criar,
l'ha tingut que donar a dida.
L’infant no li’n vol callar
ni en bressola ni en cadira;
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
L’infant no li’n vol callar,
només i en falda de la dida.
La dida en fa un gros foc
de carbó i llenya d’aulina
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
La dida fa un gros foc
de carbó i llenya d’aulina
i amb a l’esc(u)for del foc,
la dida n’hi és adormida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
I amb a l’escufor del foc,
la dida n’hi és adormida.
Quan ella s’hi despertà,
trobà l’infant amb cen(d)ra viva.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
Quan ella s’hi despertà,
trobà l’infant amb cen(d)ra viva.
I ella en fa un g(a)ros crit:
-Valga’m la Verge Maria!
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
I ella en fa un gros crit:
-Valga’m la Verge Maria!
Que si cas no m’hi ajudeu,
del rei seré perseguida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
Que si cas no m’hi ajudeu,
del rei seré perseguida.
Mentre està dient això,
el rei i la reina arriben,
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
I ella puja escala amunt,
tota trista i afligida;
quan és a dalt al bressol,
l’infant se li’n posà vida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
Que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
Que si cas la dida canta,
l'infant dorm.
|
||||
15. |
||||
Somnio amb tu,
que estic amb tu,
amb els meus dits,
i els llavis teus.
I que després de somniar
ens adormim
junts i abraçats.
Sota dels set estels.
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine son.
La son ve de Peralada
per fer adormir la mainada,
la son ve de Castelló
per fer-nos dormir millor.
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine son.
La son ja arriba a Palau
per fer dormir els infants,
la son ja no vol marxar
perquè aquí es vol quedar.
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine son.
|
||||
16. |
El fill de la mare
04:49
|
|||
A dintre el bressol,
un bell infant plora.
La mare ha marxat,
ni se l'ha mirat,
com tant se li'en dóna.
Aquell fill per ella és un destorb,
que per ell no sent més que despreci.
Ell és sols una farsa d'amor
per fer caure a ses mans algun neci.
I passa la nit
i en el cabaret,
mentres que el petit
s'escanya de set.
Quan torna a deshora,
l'infant s'ha rendit,
té el dit a la boca
i al fi s'ha adormit.
Home ja és l'infant
del treball aimant.
I sap que sa mare
al món ha viscut
com arbre perdut,
i que no té un pare.
I a la dona que ell parla d'amor
el desprecia perquè és fill del vici.
I a la mare diu foll de dolor
per ta culpa és ma vida un suplici.
Visquent en el front
de tan gran patir
per què venir al món?
Jo no em vaig morir?
La dona que aimava
per mi sent horror.
Per tu culpa mare
tinc sagnat el cor.
Malalt ha caigut
i resta abatut,
la mare no el deixa.
L'amor per un fill
davant del perill
ella sentí créixer.
I al mirant-lo lluitar amb la mort
la mundana crida amb gran follia:
-Salva, Déu, en el fill del meu cor
i després pren amb paga ma vida.
Somriu el malalt
i diu feblement:
-Sentint-te, ja el mal
no em dóna torment.
Ben lluny de ta vida,
dingú no ho sabrà
i el fill que et perdona
sols per tu viurà.
|
||||
17. |
||||
Mentre Maria gronxava i vestia
son hermós tendre fillet del seu cor,
perquè no en plori, ni en terra s'enyori,
dolça li canta dolceta cançó.
|
||||
18. |
||||
Son, son,
vine, vine, vine,
vine que tinc son.
Que brillis com brilles i cantar cançons
son coses que son germanes i filles.
Son, son,
vine, vine, vine,
vine que tinc son.
La fada que fa florir els presseguers
li ha escrit una carta al bruixot que va inventar la farina,
però és tan antic tan antic que encara no li ha arribat.
Son, son,
vine, vine, vine,
vine que tinc son.
Tanta por li fa la foscor de la nit
com la claror de les nits de lluna plena que es veu tot.
Son, son,
vine, vine, vine,
vine que tinc son.
|
Càntut Cassà De La Selva, Spain
El projecte Càntut neix l’any 2012 per recollir i difondre la música popular i tradicional recordada per la gent més gran de les comarques gironines, i reivindicar així unes cançons i uns repertoris musicals lligats a la cultura catalana. Compta amb tres vessants: el cançoner en línia, amb més d’un miler de cançons recollides al web www.cantut.cat, el festival i les produccions pròpies. ... more
Streaming and Download help
If you like Udolç, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp