back to
Bankrobber
We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Vega (Paula Grande & Anna Ferrer)

by Càntut

/
  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of Vega (Paula Grande & Anna Ferrer) via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day

      €12 EUR

     

  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €9 EUR

     

1.
Tango 03:44
L’orquestra de “La Punyalada” tocava un tango dolç i fi i jo vaig anar a n'el ball aquell per ballar i poguer-me divertir. Em vaig fer amic amb una nena guapa i rossa com un fil d’or i al veure-la tan encisera tot desseguit vaig declarar-li el meu amor. Mentres aquell tango ballàvem amb frases dolces com la mel, vaig procurar fer-la meva i ella em jurà ser fidel. I al cap de molt poques setmanes, ja vaig anar-la a acompanyar i allà a les platges de Sant Elm nostres passos vàrem encaminar. I allà a sota d’una penya contemplant el mar immens, nostres llavis s'ajuntaren i tot seguit vàrem perdre els coneixements. I ella s’entorna tota roja i jo vermell com un pebrot i per més que ho intentéssim cap gosava dir-se un mot. Però la nena, més refeta, s’alça i baixet em diu: - Anem, que el sol se’n va a la posta i som molt lluny de Sant Feliu. Vaig anar un quant de temps en crosses siguent la burla de la gent, sentint que tot baix murmuraven: - Li ve d’un tango que li ha anat molt malament. Des de llavors, quan sento música, em ve una mena de tristor perquè recordo aquell tango, causa de ma perdició. No voldria que cap més rossa em tornés a carregar els neulers. Fora tangos ni romanços, jo no vull ballar mai més!
2.
Pepito 03:04
Som la colla que tenim més ous… som la colla que tenim més ous a la cistella. Som la colla que tenim més pèl… som la colla que tenim més pèl sota l'aixella. La bella Giralda s’escalfa, s'escalfa, s’escalfa, s’escalfa les vores del mmm... Noies del veïnat, pareu atenció, sentireu com canta la veu arroganta, la veu del meu mmmmm... Pepito, amaga el pito, si passa res, no m'embolico. Pepito, amaga el pito, que aquest xiulet et compromet, ja ho crec! En uns banys d'un rastillero una senyora hi va anar demanant a un barquillero que l'ensenyés de nadar. Aixís ho deia la fulana i ho contaven els veïns que es va espantar perquè li posava massa endins. Pepito amaga el pito, t’ho dic de debò: jo sé que tu et vols comprometre, però jo no! Pepito amaga el pito, tira i ves corrents, que ja saps que la gent.... la gent parla molt, Pepito! Pepito, amaga el pito, si passa res, no m'embolico. Pepito, amaga el pito, que aquest xiulet et compromet, ja ho crec! El mosso d'en Casanova va comprar-se un monoplà i al fer un viatge en l'aire a una noia va invitar. Aixís ho deia la fulana i ho contava amb goig molt gran, que com més allò s'alçava més gust hi anava trobant. Pepito amaga el pito, allà hi tens un xiulet; la gent parla molt i, quan menys t’ho esperes, et compromet. Pepito plega veles, agafa barca ves corrents, no parlis gaire, que la gent... Pepito! Pepito, amaga el pito, si passa res, no m'embolico. Pepito, amaga el pito, que aquest xiulet et compromet, ja ho crec!
3.
A qui puc 02:15
A qui puc comparar-vos o a qui us faré semblant, oh filla de Jerusalem? A qui puc comparar-vos o a qui us faré semblant, oh filla de Jerusalem? A qui us igualaré, a qui us faré consol, oh Verge, filla de Sió? Perquè el vostre dolor és ample com la mar. Oh vosaltres, tots els qui passeu pel camí, esguardeu i mireu si existeix cap dolor igual al meu. Tinc els ulls escolats de tant plorar i se m’han commogut les entranyes. El vostre dolor és ample com la mar.
4.
La filla del marxant diu que n'és la més bella; no n'és tan bella, no: d'altres n'hi han com ella. La birondom, poncella n'era i ara no en som. La n'han treta a ballar, a les balles de setembre, i el fadrinet li diu: - Sou rosa i no poncella! La birondom, poncella n'era i ara no en som. - Amb què ho coneixeu, vós? Amb què ho podeu conèixer? - I amb l'aire de ballar, no aneu gaire lleugera... La birondom, poncella n'era i ara no en som. Poseu els peus molt plans sobre la rajoleta, la cintura us creix, el davantal se us aixeca... La birondom, poncella n'era i ara no en som. I el faldallí vermell d'un pam no us toca a terra… Què em pagaríeu vós, de rosa tornar a poncella? La birondom, poncella n'era i ara no en som. - Pagaria cent escuts, pagats d'una bosseta, pagaria un cavall blanc guarnit a la francesa! La birondom, poncella n'era i ara no en som. - Que a baix a la font del rei, si n'hi ha una aiga bella; tota nina que en beu, de rosa torna poncella. La birondom, poncella n'era i ara no en som. - Aneu-vos vós Joan, quedeu-vos vós Roseta; deixeu-me el fill a mi, que és la meva filleta! La birondom, poncella n'era i mare ja som, poncella n'era i mare ja som.
5.
La dona de tothom que va voltant pel món sols vol riure, lluir, vol gosar de la vida i el món. La dona de tothom. I un que volia casar-se va volguer-se aconsellar i amb un amic que tenia que es deia Sebastià. Si jo tinc d'aconsellar-te, per més que estigui casat, creu-me, Jeroni, no et casis si no vols ser un desgraciat. Encara que estigui alegre, parlant-te clar i català, he maleït mil vegades el dia que em vaig casar. Ja no he pogut ser més amo de les meves accions i aixís és que, a casa nostra, mai s'acaben les raons. Si per cas la llavor és bona, als nous mesos tens un nen; si no és un nen, una nena, que sembla un àngel del cel. Arríbuc a casa al vespre molt cansat de treballar; si no bressolo una estona, ella no em vol fer el sopar. Si de per cas tu la renyes perquè el sopar no està fet, te'n traurà deu mil excuses dant les culpes al vailet. Encara que estigui alegre, parlant-te clar i català, he maleït mil vegades el dia que em vaig casar. La dona de tothom que va voltant pel món sols vol riure, lluir, vol gosar de la vida i el món. La dona de tothom.
6.
Totes volen hereu per posseir viandes i el pobre fadristern s'ha de quedar a la banda. Entre sogres i nores viuen com un infern; val més la pau de casa i un pobre fadristern. La mujer linda y jovial, que a los quince años trabaja, es linda como baraja pa'l monte de un club social. Con vestido de percal va y cruza graciosa la acera; en su hermosa primavera es donde ella mejor está. Aquí están las de treinta y también las de treinta y cinco que se depilan las cejas y se pintan mucho, mucho el pico. Detrás de algún viudo rico van, como un perrito faldero, se pasan el día entero así y donde vayan ellos ellas van. Y aquí están las de cuarenta y también las de cuarenta y cinco; botequilla exquisita son, champán pero de primera. Y aquí van las de sesenta y las de sesenta y cinco que no hay quien las bisagre y esto es una botella, un garrafón de vinagre.
7.
Catarineta 02:35
Sota una olivera, oliva, sota una olivera, un ram, si n'hi havia una nineta que en va vestida de blanc. - A la plaça en fan sardanes, ai mare, deixeu-m'hi anar. - No hi vagis, Caterineta, que ton pare prest vindrà. - Que arribi a l'hora que vulgui, jo a la plaça en vull anar. As cap de mitja horeta, son pare ja va arribar. - A on t'és la Caterineta, que no hi sigui per sopar? - A sa plaça fan ballades i ella n'ha volgut anar. son pare agafa ses cordes i un garrot a cada mà. A la primera garrotada un braç li va fer saltar. A sa segona garrotada, mig morta la va deixar. A sa tercera garrotada ben morta la va deixar. Ai, mares que teniu filles no les deixeu festejar: la pobra Caterineta l'amor li n'hi ha ben costat.
8.
La mare 05:09
El nen és petit, ja mig adormit, la mare se'l mira. No el deixa mai sol i, junt al bressol, joiosa sospira. Tot vetllant-li el seu somni amb amor, ella pensa tranquil·la i ditxosa: - El meu fill val un món i un tresor. I l'adorm tot cantant-li amorosa. - Fes nona reiet, fes nona fill meu, tu ets un angelet, que m'ha enviat Déu. Li besa la cara i li besa en el front. Petons d'una mare, lo més gran del món. El nen és més gran, la mare plorant li diu cada dia: - No surtis de nit i fuig del burgit treballa i estudia. Tot tapant-li els defectes que té, l'aconsella amb carinyo i el guia pel camí del treball i del bé que és lo que ella desitja i ansia. - Perdona'm fill meu, però jo t’ho haig de dir que el meu cor et veu per molt mal camí. Qui mal t'aconsella deu ser algun ningú fes cas d'una vella, que sols viu per tu. Pel vici perdut, ja no té salut i aquella dona l’aprecia i el vol, malalt i tot sol, tothom l'abandona. I quan tots el desprecien i es veu molt a prop de l'immens precipici, una mare li crida: - Fill meu, córre, vine aquí al meu costat, fuig del vici. Veient-te perdut i de tots despreciat, per què no has vingut aquí al meu costat? No abaixis la cara, i aixeca el front, que et queda una mare, lo més gran del món!
9.
Marinero 04:19
Una noche clara, tranquila y serena, y el marinero remando decía: - Me tiene atado la dulce cadena de tus mimos, prenda mía. Y el marinero muy enamorado, al escuchar las promesas galantes, el marinero tornó a la ribera y encadenó a su linda compañera. Y allá en la playa una voz contestó, de una mujer que con placer así cantó: - Ven mi amor que quiero darte a conocer, con primor la dicha de mi fiel querer y al besar tu boca de temprana flor podrás elaborar la cadena de amor. Y el marinero muy enamorado de aquella joven fue pronto el esposo, y el fruto de sus adorados amores nació un niño muy hermoso. Y en noche oscura de rara tormenta, el marinero por su triste suerte, en alta mar con las olas luchando sin consuelo halló la muerte. Y en cada noche en la orilla del mar su hijito fue con su mamá para cantar: - Ven papá, que así muy feliz yo seré, pues sinó desconsolado moriré, pues mamá no cesa nunca de llorar y creo que la pena la puede matar.
10.
Tres minyonets hi ha a la muntanya i allí sobre d'una roca que amb prou feina el sol hi toca. Rampatapam! Que amb prou feina el sol hi toca. Rampatapam! I allí sobre d'una roca i una nina que plorava per el sol d'on sortiria. Rampatapam! Per el sol d'on sortiria. Rampatapam! Ja ha arribat el mes de maig, que el sol toca pels torrents, floriran les violetes, les roses i pensaments. I a dintre d'aquesta casa tot lo bé de Déu hi és, la mestressa n'és bonica i la Mercè encara més.

about

Vol. 2 de la col·lecció "Càntut: cançons de tradició oral"
www.cantut.cat

credits

released November 13, 2020

Anna Ferrer: veu
Paula Grande: veu
Paula Vegas: teclat, sintetitzadors
Vic Moliner: contrabaix
Juan Rodríguez Berbín: percussió i electrònica

Gravació i producció: Olivera Estudi (Pau Brugada, Vic Moliner)
Mescla: Pau Brugada
Màstering: Victor García

license

all rights reserved

tags

about

Càntut Cassà De La Selva, Spain

El projecte Càntut neix l’any 2012 per recollir i difondre la música popular i tradicional recordada per la gent més gran de les comarques gironines, i reivindicar així unes cançons i uns repertoris musicals lligats a la cultura catalana. Compta amb tres vessants: el cançoner en línia, amb més d’un miler de cançons recollides al web www.cantut.cat, el festival i les produccions pròpies. ... more

contact / help

Contact Càntut

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Càntut, you may also like: